Interfícies USB De 1.0 a USB4
La interfície USB és un bus sèrie que permet la identificació, configuració, control i comunicació de dispositius a través d'un protocol de transmissió de dades entre el controlador amfitrió i els dispositius perifèrics. La interfície USB té quatre cables, és a dir, els pols positiu i negatiu d'alimentació i dades. La història del desenvolupament de la interfície USB: La interfície USB va començar amb USB 1.0 el 1996 i ha experimentat múltiples actualitzacions de versions, incloent USB 1.1, USB 2.0, USB 3.0, USB 3.1 Gen 2, USB 3.2 i USB4, etc. Cada versió ha augmentat la velocitat de transmissió i el límit de potència mantenint la compatibilitat amb versions anteriors.
Els principals avantatges de la interfície USB són els següents:
Intercanvi en calent: els dispositius es poden connectar o desconnectar sense apagar l'ordinador, cosa que és còmoda i ràpida.
Versatilitat: Es pot connectar a diversos tipus i funcions de dispositius, com ara ratolins, teclats, impressores, càmeres, unitats flash USB, etc.
Expansió: Es poden ampliar més dispositius o interfícies mitjançant concentradors o convertidors, com ara Coaxial Thunderbolt 3 (40 Gbps), HDMI, etc.
Font d'alimentació: Pot subministrar energia a dispositius externs, amb un màxim de 240 W (cable USB C de 5 A 100 W), eliminant la necessitat d'adaptadors de corrent addicionals.
La interfície USB es pot classificar per forma i mida en Tipus A, Tipus B, Tipus C, Mini USB i Micro USB, etc. Segons els estàndards USB compatibles, es pot dividir en USB 1.x, USB 2.0, USB 3.x (com ara USB 3.1 amb 10 Gbps) i USB 4, etc. Els diferents tipus i estàndards d'interfícies USB tenen diferents velocitats de transmissió i límits de potència. Aquí teniu alguns diagrames d'interfícies USB comunes:
Interfície de tipus A: la interfície que s'utilitza a l'extrem de l'amfitrió, que es troba habitualment en dispositius com ara ordinadors, ratolins i teclats (admet USB 3.1 tipus A, USB A 3.0 a USB C).
Interfície de tipus B: la interfície que utilitzen els dispositius perifèrics, que es troben habitualment en dispositius com ara impressores i escàners.
Interfície tipus C: un nou tipus d'interfície bidireccional de connexió i desconnexió, compatible amb els estàndards USB4 (com ara USB C 10 Gbps, tipus C mascle a mascle, USB C Gen 2 E Mark, cable USB C 100 W/5 A), compatible amb el protocol Thunderbolt, que es troba habitualment en dispositius com ara telèfons intel·ligents, tauletes i ordinadors portàtils.
Interfície mini USB: una petita interfície USB que admet la funcionalitat OTG, que es troba habitualment en dispositius petits com ara reproductors d'MP3, reproductors d'MP4 i ràdios.
Interfície Micro USB: una versió més petita d'USB (com ara USB 3.0 Micro B a A, USB 3.0 A mascle a Micro B), que es troba habitualment en dispositius mòbils com ara telèfons intel·ligents i tauletes.
En els primers temps dels telèfons intel·ligents, la interfície més utilitzada era la Micro-USB basada en USB 2.0, que també era la interfície del cable de dades USB del telèfon. Ara, ha començat a adoptar el mode d'interfície TYPE-C. Si hi ha un requisit de transmissió de dades més elevat, cal canviar a USB 3.1 Gen 2 o versions superiors (com ara Superspeed USB 10Gbps). Especialment en l'era actual, on totes les especificacions de la interfície física estan en constant evolució, l'objectiu de l'USB-C és dominar el mercat.
Data de publicació: 30 de juliol de 2025
